Les llufes viatgeres.

Les llufes viatgeres són 15 llufes inquietes que els agrada conèixer món.

Són llufes aventureres, atrevides i agosarades. A La Canallada les podreu tobar a La Tómbola Canalla. Estaran allà esperant a que algú se les emporti a casa on s'hi quedaran, durant un any! L'any vinent, pensen tornar a la festa i canviar de casa!

I què faran les llufes viatgeres durant aquest any? Doncs no ho sabem, tot dependrà de les seves famílies d'acollida. Potser n'hi haurà que descansaran, aprofitaran per fer bones migdiades i menjar tot mirant la tele des del sofà. Altres, els tocarà un any de bicicleta amunt i avall. I tal vegada n'hi haurà que fins i tot agafin l'avió!

La Muç, la llufa que surt a la foto, és la nostra llufa. Aquests dies no ha parat quieta, ha pujat a Sant Salvador, ha voltat per el poble i fins i tot ha trobat temps per anar a la platja. Li agrada fer-se fotos i compartir-les. I li agrada saber què fan les seves companyes.

Si vosaltres també voleu acollir una llufa viatgera que us acompanyi durant un any, n'hi haurà 12, esperant a que algú les reculli a la Tómbola Canalla,  al pati de l'Ajuntament de Cànoves i Samalús.

Li podreu posar nom (encara no en tenen), personalitzar-la (nosaltres encara estem pensant com), fer-li un llibre de viatges amb les fotos, o compartir les fotos al grup de La Canallada del facebook.

Diu la Muç que no us entretingui més, que tenim molta feina, només queden tres dies!

qlt

Canvis.

Ui, ui, ui.... quantes coses em queden per explicar-vos encara de La Canallada!

Vàreu assistir a la primera edició de la festa? recordeu el programa o alguna de les coses que vàrem fer?

Doncs si voleu conèixer que farem enguany, feu una ullada al nostre programa de la festa.

Hi hem introduit alguns canvis, com per exemple la Tómbola (que substitueix al Quinto), totes les activitats es faran a la zona de l'Ajuntament, tenim un munt de tallers nous... ui, ui, ui, un munt de sorpreses!

I unes llufes noves que vindran de visita, i em sembla que per quedar-se! Si voleu saber de què parlo, haureu d'esperar encara una mica...

Adéu, adéu...

qlt

Llufes i fulles. Alba Valls.

Enguany La Canallada també va de fulles. (no sabeu de què us parlo? Doncs feu una ullada a La Canallada 2013). De fulles i llufes, perque les nostres llufes, no se la perdrien per res, la festa!

I aquesta que teniu aquí dalt, és la proposta que ens fa l'Alba Valls, per el cartell d'aquest any. L'Alba és dissenyadora gràfica, tot i que fa un munt de coses més! Quan li vàrem proposar col·laborar amb nosaltres, no s'ho va pensar gaire, i de seguida ens va dir que si.

Els procesos creatius, sempre m'han fascinat, sovint, més i tot que l'obra acabada. Però, en el disseny, el que més em captiva, és la capacitat de transformar idees, possibilitats i també limitacions (els requisits del propi element dissenyat i/o del client, actuen com a tal), en un producte acabat i amb un bon disseny. 

A vegades, tenir totes les possibilitats, no ajuda a que el resultat sigui millor. Els obstacles a superar són els que fan que la creativitat desplegui totes les seves possibilitats. Bé és el que em sembla. Què et sembla?

qlt

Les polseres de La Canallada.

Aquest any tornem a tenir polseres. 

Si l'any passat el color escollit va ser el Verd, aquest any l'afortunat ha estat el Taronja. No sense certes complicacions, cal dir-ho. 

Quan semblava que tot estava decidit a que el color escollit seria el Taronja, estava tant decidit que ja teníem les polseres a la mà, un desafortunat incident va fer sortir el Rosa, o Fucsia (o... bé aquest tercer color que teniu a dalt), com a ferm candidat. Tant ferm, com que ja havíem canviat la capçalera del blog i del grup de Facebook! Però finalment un altre incident, el va fer tornar al lloc on era, és a dir al no res. Bé, al no res no, d'alguna manera, aquest color també s'ha guanyat un lloc a la Canallada d'enguany.

I és que a vegades no tot és blanc o negre!

qlt

Recordem la Canallada 2012

Per tots aquells que no vàreu poder venir, per aquells que hi éreu i ho volgueu recordar, per aquells que estàveu a tallers, treballant i col·laborant i us vau perdre què estava passant, us deixem amb el reportatge que VOTV, va fer de la festa.

Tornada a l'escola.

Ahir primer dia de classe, després de corredises, bates, carteres i llibres, puntualment entravem a l'escola a les 9 del matí.

Però no només per la nostra canalla ha començat el curs, fa dies que ho sabem, nosaltres també reiniciem.
Reiniciem reunions i preparatius per LA CANALLADA 2013.

Aquests dies cal fer trucades, escriure correus, concretar temes,... i tot perque el proper dia 5 d'octubre poguem gaudir tots plegats d'una gran festa.

Però ara el més important és contactar amb tots els nostres col.·laboradors, i si podem trobar-ne de nous, per tal de fer la festa encara més gran.

I com quan algú ve a casa nostra, tot just després d'obrir la porta, donem la BENVINGUDA a tots aquells que s'estan incorporant al projecte.

Col·laboradors, tots ells que anirem coneixent d'aquí a que arribi el 5 d'octubre.
I com diu la cançò...
Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum, que casa meva es casa vostra si és que hi ha cases d'algú.

El conte de LA CANALLADA

Recordeu el conte que l'any passat es va escriure en motiu de la Canallada, i que explicava d'una forma divertida l'origen de la festa?

Doncs a continuació el podeu tornar a llegir...

No molt lluny de Barcelona, allà on la plana del Vallès es troba amb el Montseny, hi ha l’escola l’Estelada. On s’hi troben, per aprendre moltes coses els nens i nenes que un dia foren estrelles i que es van convertir en nadons per desig dels seus pares.

La vida era plàcida, i a Cànoves i Samalús tothom vivia feliç. Un dia però va aparèixer una senyora que anava posant pegues. Primer, que si no tenim diners, després que si no hi ha feina per tothom, i alguns han d’anar al carrer. Els preus no paraven de pujar mentre els estalvis s’anaven fent cada cop més petits.

Per si no n’hi havia prou la velleta va treure les tisores, i tisorada amunt, tisorada avall, que si congelem sous, que si euros per recepta, se’ns emporten metges i professors...

L’escola no se n’escapava pas, amb la tisorada als mestres les classes estaven més plenes, les subvencions no arribaven com abans i les mares i els pares miraven d’ajudar per que tot això no es notés massa. A més d’ajudar pel que calgués, les famílies van pensar que podrien fer collarets per vendre’ls, i rifar pernils cada cop que en tinguessin l’ocasió, però les mans de les mares no anaven tan de pressa com les tisores de la velleta.

I en aquesta cursa per veure qui podia més, si les mans o les tisores, una mare va tenir una pensada. Un moment!!! Ja n’hi ha prou d’anar darrere la velleta, així no l’aconseguirem mai! Però... i si féssim una festa? cadascú que hi posi allò que pugui o sàpiga fer, busquem uns quants padrins que ens vulguin ajudar a fer-la grossa, i sense deixar de fer collarets i rifar pernils, demostrem-li a la velleta que d’idees i ganes no ens en falten.

Si encara li haurem d’agrair que hagi tret les tisores! Pensava més d’un en veure tot el que es posava en marxa...

Conte escrit per Nuria Sánchez i Àngel Sabaté.